PATI

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA // Sala Golfes

PATI de Sara Sanz

Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? Pati parla d’aquesta transició vital que anomenem adolescència des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia i que esdevé l’aparador d’escenes de forta càrrega simbòlica. Els alumnes i les alumnes de l’institut surten a la pista sense oblidar que segueixen ocupant el mateix perímetre normatiu i jeràrquic que tant coneixen. Però també saben que és el moment del dia en que la guàrdia està més baixa. Durant aquesta estona d’autoritat relaxada, omplen l’únic espai exterior de l’edifici després d’una jornada de cinc hores asseguts en una cadira. Els quatre murs que limiten l’espai d’esbarjo esdevenen els testimonis i les víctimes de les mirades absents, les vergonyes histriòniques, les verticals fallides, els objectes oblidats i els rastres de pulsions. Els adolescents i les adolescents troben la manera d’apropiar-se de l’espai de llibertat del recinte des d’aquesta naturalesa transgressora, deixant empremta o constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional- que es respira. Ho fan a través dels crits, les pintades, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, els selfies, les mirades, les baralles, els entrepans inacabats, les pilotes de paper d’alumini que rodolen sense fi i els avions de paper que han fet volar des de les aules i que, amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, han acabat aterrant al pati.

(Aquesta és una proposta de fotografia documental d’autor que és, al mateix temps, col·laborativa, ja que incorpora algunes de les imatges fetes pels alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Escola Súnion de Barcelona)