Exposicions

Hasta que la tierra aguante, Santi Donaire
Sala Cava

Hasta que la tierra aguante és una investigació documental sobre el model intensiu de producció alimentària a l’Estat espanyol i les seves conseqüències ambientals, socials i sanitàries. Al llarg d’un recorregut pels principals territoris de producció agrícola i ramadera, Santi Donaire aborda qüestions com l’esgotament dels recursos naturals, la manca d’aigua, la contaminació, la precarietat laboral o l’impacte de les formes de consum urbanes sobre el món rural.

Guanyador de la III Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, el projecte qüestiona un sistema basat en el creixement i la producció sense límits i ens interpel·la sobre quines formes de produir, consumir i relacionar-nos amb el territori poden sostenir-se en el futur.

Avenir, Laia Solé
Sala Vestíbul

Sabem que la paraula –un peu de foto, una conversa, o un prompt– modifica el sentit d’una imatge; a “Avenir” explorarem la relació del text i la imatge mitjançant la serigrafia tèxtil. Partint d’algunes fotografies de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris en què apareixen textos –grafits, pancartes…– i que ens parlen de lluites i desitjos d’un futur que ara ja ens és passat, hem construït relats de futurs possibles.

Allò que és nostre, Pérez de Rozas i AFB
Sala Golfes

Retrats de la pagesia catalana revolucionària a les oficines dels terratinents (1936-1939). L’estiu de 1936, la pagesia catalana va començar a transformar el camp i les formes de treballar-lo. Aquestes fotografies retraten aquella revolució: pagesos i jornalers ocupant despatxos, organitzant la producció i gestionant col·lectivament terres i recursos. Una experiència que va imaginar noves formes de vida basades en la igualtat, el treball i la comunitat. Noranta anys després, les imatges de Carlos Pérez de Rozas ens apropen a aquell moment de canvi i a la utopia, breument, feta realitat.

D’un valor històric i polític excepcional, les fotografies que aquí es presenten capturen un moment crucial de la revolució desfermada l’estiu del 1936 a Catalunya, després de l’esclafament popular del cop d’estat feixista: l’ocupació física de les oficines i els despatxos que pertanyien a terratinents i patrons.

Fotografies cedides per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

X-Ville, Jordi Colomer
Plató

Punt A: les utopies neixen d’una insatisfacció col·lectiva.
Punt B: les utopies només poden sorgir si hi ha una alternativa que posi fi a aquesta insatisfacció.
Punt C: una utopia només és realitzable si compta amb el consens col·lectiu.

Concís i eloqüent. Amb l’enunciació d’aquestes tres premisses conclou X-Ville, projecte videogràfic de Jordi Colomer (Barcelona, 1962), en què l’artista aborda els territoris de la utopia (ja ho havia fet amb el falansteri de Fourier), aquesta vegada des de la seva faceta menys programàtica. En aquesta ocasió se serveix dels textos de l’arquitecte, urbanista i filòsof utòpic Yona Friedman (Budapest, 1923) per elaborar un assaig fílmic que, sense renunciar a l’acció, es desplega al ritme de la narració durant els seus 23 minuts de metratge.

Partint de fragments d’Utopies realitzables (1) com a marc teòric, i dels dibuixos d’On comença la ciutat (2) com a fil discursiu, Colomer ens convida a repensar, aquí i ara, la possibilitat de construcció col·lectiva de la ciutat; una ciutat amb formes alternatives d’articulació del temps i la vida, en què els principis d’humanisme, sostenibilitat i emancipació governin les temptatives d’organització ciutadana. I ho fa a Annecy mitjançant la construcció de X-Ville, una mena de ciutat anònima i flexible, com una escultura en construcció de la qual tots ens podem apropiar, resultat d’un procés de producció col·lectiu que implica estudiants i ciutadans i que transcendeix la mera lògica de la representació.

(1) Utopies réalisables (2) Où commence la ville

Vozes. Música que transforma vides, Objectiu CB
Vestíbul 2a planta

A través del poder transformador de la música, Vozes impulsa un model de participació comunitària que genera oportunitats, enforteix els vincles i acompanya les persones al llarg de tot el cicle vital.

L’Objectiu CB és un grup de Can Basté, que neix de la inquietud de diferents alumnes dels tallers fotogràfics, per compartir coneixements, experiències i sortides entorn la fotografia.