Com un petó al cor

A partir de les imatges felices de l’àlbum familiar, afronto una narració basada en la por, la vergonya i la culpa. Em centro en la violència de gènere i en els abusos que es realitzen en l’espai privat, la llar, i en el silenci que comporta viure en ell. Treball des del lloc de la nena/adulta, sobre la recerca i l’alliberament de la mateixa identitat, a través de l’espai i del cos. Representant el dol de la mort física i psicològica d’un cos viu que sofreix les conseqüències d’un record que persisteix en el present.