10:20 h Tundra

Ángel Valiente García

Les regions polars, desconegudes i inhabitades fins a finals del segle XIX, representen un territori distant i enigmàtic. Són llocs que contenen encara l’èpica romàntica dels caçadors de balenes, missioners cristians i exploradors polars que van començar a habitar el territori, unit a totes les mitologies i rareses que caracteritzen als paisatges geogràficament aïllats.

Al llarg d’aquesta exploració durant els tres mesos que vaig residir a Svalbard, un arxipèlag àrtic pròxim al Pol Nord, he treballat al voltant de la pregunta: què mou a algú a viure en terres polars.

Svalbard pertany a la regió polar on solament hi ha tundra. La paraula procedeix del saami “tūndâr”, que significa “terra infèrtil, estèril”. No és possible conrear cap aliment ni que creixi cap arbre. A més, no està permès néixer ni ser enterrat a Svalbard.

“Winter kept us warm, covering earth in forgetful snow”

T.S. Eliot. The Waste Land (1922)

Las regiones polares, desconocidas e inhabitadas hasta finales del siglo XIX, representan un territorio distante y enigmático. Son lugares que contienen todavía la épica romántica de los cazadores de ballenas, misioneros cristianos y exploradores polares que comenzaron a habitar el territorio, unido a todas las mitologías y rarezas que caracterizan a los paisajes geográficamente aislados.

A lo largo de esta exploración durante los tres meses que residí en Svalbard, un archipiélago ártico cercano al Polo Norte, he trabajado alrededor de la pregunta: qué mueve a alguien a vivir en tierras polares.

Svalbard pertenece a la región polar donde solamente hay tundra. La palabra procede del saami “tūndâr”, que significa “tierra infértil, estéril”. No es posible cultivar ningún alimento ni que crezca ningún árbol. Además, no está permitido nacer ni ser enterrado en Svalbard.

“Winter kept us warm, covering earth in forgetful snow”

T.S. Eliot. The Waste Land (1922)